Dèficit d'Aigua Lliure en Hipernatrèmia
Calcula el dèficit d'aigua lliure i el ritme de rehidratació segur.
Canvia com s'expliquen els resultats
Dèficit d'aigua lliure: 4.5 L. Corregiu lentament: NO reduïu el Na⁺ sèric més de 8–10 mEq/L en 24 hores (aprox. 0,5 mEq/L/hora) per evitar un edema cerebral greu. Sumeu les pèrdues obligades de líquids en curs al volum total de reposició.
- Nivell d'evidència
- A
Què és i quan s'utilitza
El dèficit d'aigua lliure és el volum d'aigua sense soluts que falta perquè el sodi sèric baixi fins al sodi objectiu. Aquesta calculadora del dèficit d'aigua lliure estima l'aigua corporal total (ACT) com a fracció del pes: 0,6 en homes adults, 0,5 en dones adultes i en homes de 65 anys o més, i 0,45 en dones d'aquesta edat. Tot seguit aplica: dèficit (L) = ACT × (Na actual / Na objectiu − 1), amb un objectiu de 140 mEq/L per defecte, ajustable entre 130 i 145. Cita la revisió d'Adrogué i Madias (N Engl J Med, 2000), que defineix la hipernatrèmia com un sodi sèric superior a 145 mmol/L.
Com s'interpreta
El resultat són litres d'aigua lliure, no d'un sèrum concret. Un home adult de 70 kg amb un sodi de 160 mEq/L i un objectiu de 140 té una ACT de 42 L i un dèficit de 6 L. La pàgina recorda, a més, que no s'ha de baixar el sodi més de 8–10 mEq/L en 24 hores (uns 0,5 mEq/L per hora) per evitar l'edema cerebral, de manera que el dèficit es reposa repartit en el temps i no de cop. Un dèficit superior a 4 L apareix a la franja alta, llindar propi de la calculadora i no de l'article.
Limitacions i quan no usar-lo
És una estimació de partida. No inclou les pèrdues que continuen (diüresi, pèrdues digestives, febre, pèrdues insensibles), que cal sumar. Les fraccions d'aigua corporal són mitjanes poblacionals i s'ajusten malament en obesitat, edemes o desnutrició. La fórmula suposa que el que s'ha perdut és aigua pura i no considera la composició del sèrum: la revisió d'Adrogué i Madias proposa, a més, estimar quant baixarà el sodi amb cada litre del sèrum triat, un càlcul que aquesta pàgina no fa. Res d'això no substitueix el control seriat de la natrèmia durant la correcció.
Preguntes freqüents
- Com es calcula el dèficit d'aigua lliure?
- Es multiplica el pes per 0,6 (home adult), 0,5 (dona adulta o home de 65 anys o més) o 0,45 (dona de 65 anys o més) per obtenir l'aigua corporal total, i aquesta es multiplica per (sodi actual / sodi objectiu − 1).
- A quina velocitat s'ha de fer la correcció de la hipernatrèmia?
- La calculadora recorda que no s'ha de reduir el sodi sèric més de 8–10 mEq/L en 24 hores, uns 0,5 mEq/L per hora, perquè un descens ràpid pot causar edema cerebral. Aquesta velocitat, i no la mida del dèficit, marca el ritme de reposició, amb controls de natrèmia freqüents.
- Quina fracció d'aigua corporal total es fa servir en la gent gran?
- La calculadora aplica un 0,5 del pes en homes de 65 anys o més i un 0,45 en dones d'aquesta edat, mentre que en adults més joves aplica 0,6 i 0,5. Com que l'aigua corporal total disminueix amb l'edat, la fracció de l'adult jove sobreestimaria el dèficit.
- El dèficit d'aigua lliure inclou les pèrdues que continuen?
- No. Calcula només l'aigua que falta en el moment de l'analítica. Les pèrdues posteriors (orina, femta, febre, pèrdues insensibles) s'han de sumar al pla de líquids; si no es fa, la natrèmia baixarà menys del previst.
Les fórmules i els punts de tall provenen dels autors originals de cada escala; vegeu les referències.
Última revisió: juny de 2026
Referències
- Adrogué HJ, Madias NE. Hypernatremia. N Engl J Med. 2000;342(20):1493-1499. PMID:10816188