Model d'avaluació homeostàtica de la resistència a la insulina segons glucosa i insulina en dejú.

Què és i quan s'utilitza

L'índex HOMA-IR estima la resistència a la insulina amb una sola parella de valors en dejú: la glucosa i la insulina plasmàtiques. El van descriure Matthews i col·laboradors (Diabetologia, 1985) amb un model matemàtic de la retroalimentació entre el fetge i la cèl·lula β. L'aproximació de l'article és HOMA-IR = glucosa (mmol/L) × insulina (µU/mL) / 22,5; aquesta calculadora demana la glucosa en mg/dL i divideix per 405 (22,5 × 18). L'escala està calibrada perquè els adults sans de pes normal i menors de 35 anys tinguin una resistència d'1. A l'estudi original es va correlacionar amb el clamp euglucèmic (Rs = 0,88) i amb la insulina en dejú (Rs = 0,81).

Com s'interpreta

L'article de 1985 no fixa punts de tall: tracta l'HOMA-IR com un valor relatiu respecte a l'adult jove sa. Les franges d'aquesta pàgina (<1,0 sensibilitat òptima; 1,0–1,9 resistència lleu; ≥2,0 resistència significativa) no provenen de l'article i són orientatives. A l'estudi, la mediana va ser d'1,21 en els subjectes sense diabetis (de 23 a 67 anys i del 90 % al 142 % del pes ideal) i de 2,89 en diabètics tipus 2, de manera que almenys la meitat dels controls sans superava 1,0. Els autors adverteixen que la imprecisió de l'índex en limita l'ús clínic amb una sola mostra.

Limitacions i quan no usar-lo

El coeficient de variació va ser del 31 %, i els autors consideren poc fiable una sola mostra en dejú extreta a la consulta. Recomanen mesurar la insulina en repòs i assenyalen que fer la mitjana de tres mostres separades 5 minuts millora la precisió, per la secreció pulsàtil d'insulina i l'efecte de l'estrès. El resultat depèn de l'immunoassaig d'insulina (inclosa la possible detecció de proinsulina) i no és directament comparable entre laboratoris. L'exercici també l'altera. Els pacients diabètics de l'estudi només seguien dieta; amb insulina exògena l'índex no és interpretable.

Preguntes freqüents

Com es calcula l'índex HOMA-IR?

Es multiplica la glucosa per la insulina en dejú (µU/mL) i es divideix per 22,5 si la glucosa és en mmol/L, o per 405 si és en mg/dL. Exemple: 90 mg/dL i 4 µU/mL donen 90 × 4 / 405 = 0,89.

Quins són els valors normals de l'HOMA-IR?

L'article original no fixa cap valor normal ni punt de tall. Defineix 1 com la resistència de l'adult sa menor de 35 anys i de pes normal; a la seva mostra, la mediana sense diabetis va ser d'1,21. Els punts de tall usats a la pràctica varien segons la població i el mètode d'insulina.

Quina diferència hi ha entre l'HOMA-IR i l'HOMA-β?

Procedeixen del mateix model. L'HOMA-β estima la funció de la cèl·lula β en percentatge: 20 × insulina / (glucosa en mmol/L − 3,5), en què el 100 % correspon a l'adult jove sa de pes normal. Aquesta calculadora només dona l'HOMA-IR.

Es pot calcular l'HOMA-IR si el pacient es punxa insulina?

No és recomanable. El model interpreta la insulina en dejú com la resposta de la pròpia cèl·lula β a la glucosa, i la insulina injectada trenca aquesta relació. Els diabètics de l'estudi original només seguien dieta, i per tant no està validat en tractats amb insulina.